1. Estableix un grup de coordinació i dissenya la seva desaparició des del principi.
La indignació us ha portat a trobar-vos. Cal aprofitar-ho!
Quan arribats al punt 5 hi ha un mínim de 4 subgrups de treball el grup de coordinació es dissol repartint-se en els diferents grups.
2. Augmenta la consciència
Consisteix en:
-Identificar els aliats clau dins la comarca.
-Construir xarxa
-Preparar la comunitat pel llançament de la iniciativa de transició (xerrades, pelis, actes populars, teatre de carrer, fires....)
3. Posa els fonaments:
Estableix contacte amb els grups locals ja existents a la comarca, deixant clar que la iniciativa en transició també els inclou a ells/es.
Reconeix el treball previ que han fet i les futures aportacions.
4. Organitza el llançament:
Això és una presentació. Aquesta etapa és molt important i representa una fita per la maduració de la “iniciativa”. Serveix per centrar l'atenció de la comunitat i preparar el terreny pels següents passos, celebrant el desig d'aquesta de començar a actuar.
No ho facis si el grup encara no te consistència, això és entre 6 mesos i un any després del punt 2 (augment de consciència)
5. Formació de grups de treball.
Això és més que les comissions , consisteix en formar grups de treball que es centrin en diferents aspectes que ens permetran caminar cap a una societat diferent: alimentació, educació, democràcia, economia, energia, aigua, ...
6. Tecnologia de l'Espai Obert (en anglès OSW, de Harrison Owen)
Paquet de tècniques de dinamització de grups grans per recollir opinions i propostes de la comarca durant les iniciatives de transició.
És fàcil trobar informació al respecte a Internet.
7.Visualitza la feina que s'està fent
Mostrant el seu progrés dins la comunitat, perquè la comunitat percebi clarament que NO es tracta d'un espai per xerrar i somniar ...
Que es vegi el treball fet!
8. Facilita la “Gran Capacitació”.
Desenvolupa eines que permetin el re-aprenentatge d'habilitats quotidianes de generacions passades i que ara són necessàries per transformar la comarca en un lloc que no hi hagi tantes raons per “indignar-se”, això és una comunitat més capaç d'autogestionar les necessitats bàsiques (vivenda, treball, alimentació, salut, educació..), i menys dependents de l'exterior.
( tallers objecció fiscal, cultivar, construir amb materials naturals, cuina de temporada, reparació calçat...)
9. Crea un pont amb l'administració local.
Cultiva una relació positiva amb el govern local, ells/es també estan desorientats en mig de tanta indignació, i contràriament al que sembla ens podem sorprendre empenyent a una porta oberta.
Al cap i a la fi, són els “nostres” diners, recursos.
10. Honra a la gent gran.
Molt important involucrar aquelles persones que eren joves entre els anys 1930- 1960, no es tracta de “tornar enrere”, sinó per aprendre que implicava viure en una societat diferent on existien connexions invisibles entre els diferents elements de la societat i com es desenvolupava la vida diària.
Descobrir això pot ser revelador, i et permetrà augmentar les connexions amb el lloc on vius.
11. No forcis resultats, deixa que vagi on vulgui anar...
No tinguis una visió rígida del resultat final, el procés inevitablement no anirà exactament on t'has imaginat, sinó ets flexible el procés es paralitza, i així es percep des de fora. Actua millor com a facilitador del procés per a que la comunitat dissenyi la seva pròpia transició, confia en la intel·ligència col·lectiva per trobar solucions creatives. La teva feina no és trobar solucions, sinó ajudar a “caminar” als/les que tens aprop.
12. Crea un Pla d'Acció.
Cada subgrup de treball es centra en accions pràctiques per augmentar la capacitat de recuperació de la comunitat i assolir els canvis cap a una societat que no us indigni.
Combinades aquestes accions formen el Pla d'Acció. Aquí és on el geni de la comunitat dissenya el seu propi futur.
L'escala de temps específica per al Pla d'Acció depèn de cada comunitat, poden ser anys...dècades , no importa.
Bon dia a la relació dels punts de la presentació trobo a faltar alguna cosa referent al medi , al territori . La comarca te uns grans valors a aquest nivell. Pot-ser això no es té prou en compte ni pels ciutadans , ni per l’Administració. Crec que es una qüestió important, tenir cura del patrimoni natural i per tant viure més d’acord amb això, comporta retrobar equilibris en la nostra manera de viure i d’administrar els nostres recursos, entra de ple en quin tipus de comarca volem. A més a més, cuidar aquest patrimoni , gestionar-lo correctament, te repercussions positives a la economia i a la projecció de la comarca .
ResponEliminaUs proposo una reflexió sobre aquets tema que podria començar per : protecció dels espais naturals que considerem valuosos (paisatgístics, ecològics..); suport i posta en valor de l’agricultura ecològica ; desenvolupament d’un turisme responsable com una activitat econòmica respectuosa amb el medi; paper de la ciutadania en el manteniment del medi natural´
Fins aviat
Guillermo Casado
Barbera de la Conca